L’any 1973 un grup reduït de persones, afiliades a una associació de veïns, es van posar d’acord per tirar endavant un projecte social al barri de Les Corts. Es tractava d’engegar i dinamitzar l’educació no formal, de caràcter laic i progressista, a un barri que ja contava amb anys de tradició d’escoltes i d’agrupaments religiosos. Calien aires nous i una oferta més amplia als infants i adolescents de Les Corts. La necessitat era notòria, tan sols calia posar-li nom i ganes al projecte. El nom va ser Esplai l’Olivera Rodona amb honor a una olivera del barri que per cert, ja ha desaparegut. Pel que fa a les ganes encara són visibles en els monitors i monitores que, de forma voluntària i sense ànim de lucre, fan real aquest projecte iniciat ja fa 50 anys.
A finals de la dècada dels vuitanta, l’any 1989, l’Olivera Rodona es va afiliar a Esplac (Esplais Catalans), una federació d’esplais laics i progressistes de Catalunya i de retruc a la MLP (moviment laic i progressista). Aquell mateix any l’esplai obtingué una personalitat jurídica pròpia i s’independitzà definitivament de l’associació de veïns. Així doncs, es va instal·lar per primer cop a un local propi de lloguer situat al carrer Anglesola.
L’esplai poc a poc anava creixent i necessitava més espais per realitzar les seves activitats. L’any 1997 l’Olivera va firmar un conveni amb l’ajuntament del districte de Les Corts per poder utilitzar algunes de les instal·lacions de l’escola Ausias March els dissabtes per la tarda. Les relacions entre l’Esplai i la direcció de l’escola passaran per moments complicats al llarg dels anys, però sempre es solucionaran els conflictes i fins la remodelació de l’escola l’any 2019.
L’any 2000, degut a un projecte urbanístic de Les Corts (Pla Anglesola), van enderrocar la seu de l’esplai. Això va provocar que s’hagués de buscar novament un lloc. Afortunadament i gràcies al suport de l’associació de veïns del carrer Anglesola es va trobar un pis que es podia fer servir com a local, tot i que sabíem que ens faríem fora pel mateix pla urbanístic.
Mentre estàvem al local, vem fer butxaca i ens mudem a un local comercial al carrer Novell; pagant cada mes. Més endavant l’esplai troba el local actual, al carrer Doctor Nubiola i Espinós, també pagant i sense cap ajuda per part de les institucions. Això reflecteix una problemàtica actual que tenim diferents esplais de Barcelona, molts esplais estan sense local on poder fer activitats i reunions. Esperem que aquest motiu no faci que l’esplai desapareixi.
L’any 2020 comença la pandèmia i l’esplai s’ha de transformar, per primer cop en molts anys no es fan ni colònies de primavera ni campaments, tampoc excursions ni esplai els dissabtes. Els grups més grans van continuar la seva activitat a través de les pantalles però tenia poc a veure amb el que sempre havia sigut l’esplai. Al setembre següent, comença el curs 2020/21, un curs amb molta incertesa, l’esplai està a punt de desapareixer, les despeses no han parat però els ingresos si, és per això que les monitores decidim que l’activitat ha de reactivar-se sí o sí. Durant aquell curs, es va fer esplai al carrer, des de casa, per edats, només els més petits o només els més grans, segons anava canviant la llei, però en cap moment es va aturar l’activitat. No es van dur a terme les colònies de primavera però les monitores es van inventar unes excursions d’un sol dia, que van fer que l’esplai creixé i finalment poc a poc vam poder tornar a la «nova normalitat», amb mascaretes però cada cop més junts. Finalment, aquell any 2021 van tornar els campaments d’estiu, segurament els més esperats de tota la història. A més a més durant aquell curs, l’esplai canvia d’escola, de l’Ausiàs March, on feia més de 20 anys que hi era es transforma i l’esplai marxa a la nova escola Anglesola, espai on hi està durant un curs i mig, fins que decideixen deixar de renovar-nos el conveni sense oferir-nos una solució. Actualment, gràcies a una tècnica de districte fem esplai a l’escola Duran i Bas, un espai compartit amb tothom i que no satisfà totes les nostres necessitats.
